PERIFERICS

3. Esbrina què és la UCP. Enumera els elements que la componen i descriu quines funcions fa.

Unitat central de processament o CPU, és el component de l’ordinador i d’altres dispositius programables, que interpreta les instruccions contingudes en els programes i processa les dades. Els CPU proporcionen les característiques fonamental de l’ordinador digital ( la programabilitat) i són un dels components necessaris trobats a les computadores de qualsevol temps, junt amb l’emmagatzemament primari i els dispositius d’entrada/sortida.

Els elements que componen la UCP són aquests:

• Unitat aritmetico-lògica : Realitza una operació segons l’opcode (operation code) indicat per la unitat de control, aquesta operació pot ser aritmètica.

• Unitat de control: Unitat inclosa a la CPU encarregada de llegir les instruccions màquina guardades en la memòria principal i de generar les    senyals de control necessàries per controlar i coordinar la resta de les unitats funcionals d’un ordinador amb el propòsit de executar les instruccions llegides.

• Registres : Són petites unitats que emmagatzemen dades del processador,       la capacitat dels registres serà una o una altra.

• Funcionament:

Els funcionament d’un processador: totes les dades procedents de qualsevol perifèric o unitat d’emmagatzematge del PC arriben a la memòria RAM. Els microprocessadors llavors es capaç de llegir la informació continguda en aquestes direccions de memòria en un ordre determinat habitualment per sistema operatiu.

4. Descobreix quins processadors s’estan instal·lant actualment  en els ordinadors que es venen a les botigues d’informàtica.

El processador que actualment s’estan instal·lant en les botiges es el Intel core 2 duo.

5. Explica quina és la funció dels perifèrics i com els classificaries.

Perifèrics: són tots aquells dispositius que , tot i formar part de l’ordinador, es troben fora del contenidor principal.

Els perifèrics poden classificar-se en 5 categories principals:

• Perifèrics d’entrada: capten i envien les dades al dispositiu que els processarà.  

• Perifèrics de sortida: són dispositius que mostren o projecten informació cap a l’exterior de l’ordinador. La majoria són per a informar, alertar, comunicar, projectar o donar a l’usuari certa informació, de la mateixa manera s’encarreguen de convertir els impulsos elèctrics en informació llegible per l’usuari. Monitor Asus 152 euros.

• Perifèrics d’entrada i sortida: serveixen bàsicament per la comunicació de l’ordinador amb el medi extern. 

                                                    

6. Com es pot classificar el software? Quines diferències trobes entre els diferents grups?       

Software es la suma de tots els programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador.

El programari es pot classificar en tres grans grups:

- Programari de sistema: proporciona les funcions bàsiques per a la utilització de l’ordinador, i pot ser dividit en sistema operatiu i sistema de suport. El sistema operatiu és el programari més bàsic. El programari de sistema ajuda a executar el maquinari i el sistema informàtic i proporciona a l’usuari i al programador interfícies adequades d’alt nivell, eines i utilitats de suport que permeten el seu manteniment. S’encarrega de gestionar gran varietat de maquinari que pot haver a un ordinador per tal que tots els elements puguin treballar junts. El programari de sistema s’encarrega de presentar l’ordinador com un tot als usuaris i a d’altres programaris sense que s’hagin de preocupar sobre com treballa cada maquinari particular.

- Programari de programació: és el conjunt d’eines que permeten al programador desenvolupar programes informàtic, utilitzant diferents alternatives i llenguatges de programació, d’una manera pràctica. Inclou entre altres:

-       Editors de text

-       Compiladors

-       Intèrprets

-       Enllaçadors

-       Depuradors

-       Editors de text

Els entorns integrats de desenvolupament agrupen les eines

anteriors, normalment en un entorn gràfic, de manera que el

programador no necessiti introduir múltiples ordres per, entre altres

coses, compilar, interpretar o depurar.

- Programari d’aplicació: és aquell que permet als usuaris dur a terme una o diverses tasques específiques, en qualsevol camp d’activitat susceptible de ser automatitzat, amb èmfasi en els negocis. Inclou entre d’altres:

-       Aplicacions de sistema de control i automatització industrial

-       Aplicacions ofimàtiques

-       Programari educatiu

-       Programari empresarial

-       Bases de dades

-       Telecomunicacions

-       Videojocs

-       Programari mèdic

-       Fulls de càlcul

-       Programari de disseny assistit

-       Programari de Fabricació assistida per ordinador

-       Programari de presa de decisions

-       Simuladors

-       Programari educatiu

QUÈ ÉS LA INFORMÀTICA?

QUÈ ÉS LA INFORMÀTICA?

La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals. Guardar el document Word a la carpeta i publicar un article al bloc resumint la vostra informació. En el que avui dia coneixem com a informàtica hi influeixen moltes de les tècniques i de les màquines que  l'home ha desenvolupat durant la història per donar suport i potènciar les seves capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. D'entre aquestes màquines cal destacar l'ordinador.


La informàtica està en les nostres vides, gran part de la n ostra societat s'ha desenvolupat a l'empara de les noves tecnologies i deu el seu èxit en gran part a aquesta ciència. A causa del gran auge que ha suposat la informàtica, considero important clarificar el concepte i posicionar en el lloc que li correspon per evitar confusions.


La informàtica és la ciència que s'encarrega del tractament automàtic de la informació. Aquest tractament automàtic és el que ha propiciat i facilitat la manipulació de grans volums de dades i l'execució ràpida de càlculs complexos.


ARQUITECTURES D’ORDINADORS


L' arquitectura de computadors és el disseny conceptual i l'estructura operacional fonamental d'un sistema de computador. És a dir, és un model i una descripció funcional dels requeriments i les implementacions de disseny per diverses parts d'una computadora, amb especial interès a la forma en la qual la unitat central de procés (CPU) treballa internament i accedeix a les direccions de memòria.  La segmentació d'instruccions és similar a l'ús d'una cadena de muntatge a una fàbrica de manufacturació. A les cadenes de muntatge, el producte passa a través a de diverses etapes de producció abans de tenir el producte acabat. Cada etapa de la cadena està especialitzada en una àrea específica de la línia de producció i porta a terme sempre la mateixa activitat. Aquesta tecnologia és aplicada al disseny de processadors eficients. A aquests processadors se'ls coneix com pipeline processors.
Un pipeline processor està compost per una llista de segments lineals i seqüencials on cada segment porta a terme una feina o un grup de tasques computacionals.
Les dades que provenen de l'exterior s'introdueixen al sistema per ser processades. La computadora realitza operacions amb les dades que té emmagatzemades a la memòria, produeix noves dades o informació per a ús extern.


JOHN VON NEUMANN

John von Neumann (Nom original hongarès, Margittai Neumann János Lajos) (Budapest, 1903 - Washington, 1957) científic, físic i matemàtic. Considerant per alguns com un dels més importants científics del segle XX.
Ja des de ben xicotet va mostrar geni i bona memòria, realitzant complicades operacions matemàtiques o poguent inclòs memoritzar pagines completes de la guia telefònica. Sense anar molt a classe, obtingué brillants qualificacions en matemàtiques a l'Universitat de Budapest. De 1921 al 1923 va estudiar  química a Berlín i, després, és va graduar en Enginyeria química a Zurich. Es doctorà en Matemàtiques als vint-i-tres anys i amb vint-i-cinc ja era considerat un geni per a la comunitat de matemàtics. Al 1933 junt a Alexander, Veblen, Einstein, Morse i Weyl es va convertir en un dels grans sis primers professors de matemàtiques del institut per a l'Estudi Avançat de Princenton (USA) on va estar per a la resta de la seua vida.
Junt a Oskar Morgenstern, al 1944 publicà, "Teoria de jocs i comportaments econòmics", que va revolucionar l'àrea de l'economia, introduint nous mètodes matemàtics per a l'anàlisi de problemes econòmics. Fou un dels iniciadors de les ciències de la computació, i precursor del primer ordinador, per als que va definir el bit com a unitat de memòria. Durant la Segona Guerra Mundial fou conseller de les Forces Armades dels Estats Units, va formar part del Projecte Manhattan i va contribuir a la fabricació de la bomba d'hidrogen.


LLENGUATGE DE PROGRAMACIÓ 
Un llenguatge de programació és un llenguatge informàtic usat per controlar el comportament d'una màquina, normalment un ordinador. Cada llenguatge té una sèrie de regles sintàctiques i semàntiques estrictes que cal seguir per escriure un programa informàtic, i que en descriuen l'estructura i el significat respectivament.


XARXES 
Es poden distingir dos tipus de xarxes socials:
-Analògiques o off-line, formades per grups de persones relacionades entre sí, i que es desenvolupen sense sistemes electrònics o informàtics connectats a la xarxa.
-Digitals o on-line, originades als medis informàtics i electrònics, que és on es desenvolupen.
Alhora, dins d'aquests hi ha dos grups:
Horitzontals, dirigides a tot tipus d'usuaris i sense una temàtica definida ni un objectiu concret. Les xarxes d'aquest tipus més conegudes són: Facebook, Twitter.
Per escala:
• Xarxa d'àrea personal (PAN): és una xarxa d'ordinadors usada per a la comunicació entre els dispositius de la computadora (telèfons incloent les ajudes digitals personals) a prop d'una persona.
• Xarxa d'àrea local (LAN): és una xarxa que es limita a una àrea especial relativament petita tal com una habitació, un sol edifici, nau o avió.
• Xarxa d'àrea metropolitana (MAN): és una xarxa d'alta velocitat (banda ample) que dóna cobertura en una àrea geogràfica extensa.
• Xarxa d'àrea àmplia (WAN): és una xarxa que s'estenen sobre una àrea geogràfica extensa.
• Xarxa d'àrea virtual (VPN): és un grup de computadores amb un conjunt comú de recursos a compartir i de requeriments, que es comuniquen com si estiguessin adjunts a una divisió lògica de xarxes de computadores en la qual tots els nodes poden arribar als altre per el medi de difusió(domini del medi de difusió) en la capa d'enllaç de dades.


SISTEMA OPERATIU 
El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, i optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions. La gran majoria d'ordinadors, des de telèfons mòbil, ordinadors personals, videoconsoles fins a supercomputadors, usen algun tipus de sistema operatiu.
Funcions bàsiques: 
Els sistemes operatius, en la seva condició de capa programari que possibiliten i simplifica el maneig de la computadora, ocupen una sèrie de funcions bàsiques essencials per a la gestió de l'equip. Entre les més destacables, cadascuna exercida per un component intern (mòdul en nuclis monolítics i servidor en micronuclis), podem ressenyar les següents:
• Proporcionar més comoditat en l'ús d'un computador.
• Gestionar de manera eficient els recursos de l'equip, executant serveis per als processos (programes)
• Brindar una interfície a l'usuari, executant instruccions (comandaments).
• Permetre que els canvis deguts al desenvolupament del propi SOTA es puguin realitzar sense interferir amb els serveis que ja es prestaven (evolutivitat).
Un sistema operatiu ocupa 5 funcions bàsiques en l'operació d'un sistema informàtic: subministrament d'interfície a l'usuari, administració de recursos, administració d'arxius, administració de tasques i servei de suport i utilitats.


INTEL•LIGÈNCIA ARTIFICIAL
La intel•ligència artificial (IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel•ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel•ligència semblant a la humana.
Determinar si un ordinador realment es comporta de manera intel•ligent és complex. Hi ha moltes definicions de què és exactament la intel•ligència artificial. La més estesa és la deJohn McCarthy (1995), que afirma que "és fer que una màquina es comporti d'una manera que seria considerada intel•ligent en un humà."
Es considera l'avi de la intel•ligència artificial al britànic Alan Turing que, al llarg de la Segona Guerra Mundial i sota els auspicis del servei d'intel•ligència britànic, va començar a fonamentar les bases del que avui coneixem com a intel•ligència artificial.
Existeixen diferents tipus de coneixement i mitjans de representació del coneixement. El qual pot ser carregat en l'agent pel seu dissenyador o pot ser après pel mateix agent utilitzant tècniques de aprenentatge.
També es distingeixen diversos tipus de processos vàlids per obtenir resultats racionals, que determinen el tipus de agent intel•ligent. De més simples a més complexos, els cinc principals tipus de processos són:
Execució d'una resposta per defecte per cada entrada (anàlogues a actes reflexos en éssers vius).
Recerca de l'estat requerit en el conjunt dels estats produïts per les accions possibles.
Algorismes genètics (Anàleg al procés d'evolució de les cadenes d'ADN).
Xarxes neuronals artificials (Anàleg al funcionament físic del cervell d'animals i humans).
Raonament mitjançant una Lògica formal (Anàleg al pensament abstracte humà).